Vida i obra
Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat. Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell, que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local. L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra. Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local (La Veu de Sabadell, Diari de Sabadell, Quadern i Sabadell) centrada de manera quasi exclusiva en la temàtica cinematogràfica i teatral.
Ocupà diversos càrrecs a l’Ajuntament de Sabadell: secretari de la Delegació Local de l’Associació Protectora de l’Ensenyança (1935-40), administrador del Patronat de Museus de la ciutat (1968-70) i cap del departament de cultura, entre d’altres. Membre honorari des del 1944 de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell, de la qual fou director (1970-82).
El 1935 creà, juntament amb Llorenç Llobet i Gràcia, Joan Blanquer i altres, l’entitat Amics del Cinema, que presidí, i l’any següent llançà un manifest que tingué força difusió; després de la guerra l’entitat es conegué amb el nom d’Amigos del Cinema fins el 1950. Víctima de la depuració franquista, treballà en la postguerra com a cap de comptabilitat en empreses privades i fou professor de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa. També feu de corresponsal a Barcelona de la madrilenya Primer Plano (1944-50), i aplegà les cròniques revisades en el seu últim llibre, Rodatges de postguerra a Barcelona. Un recorregut pels estudis de cinema (1991). També cofundà la secció de cinema amateur del Centre Excursionista del Vallès (1951-53). Així mateix, dirigí, conjuntament amb Domènec Jiménez, la revista Otro Cine, del CEC, des de la seva fundació, el 1952, fins el 1959, data a partir de la qual portà tot sol la direcció d’aquesta publicació fins el 1963. Per aquesta tasca rebé el premi Sant Jordi de Cinematografia 1960 i un altre del Ministeri d’Informació i Turisme 1964. Prolífic conferenciant, també col·laborà en Nostra Comarca. Butlletí del Centre Excursionista del Vallès (1929-32), Revista Internacional del Cine, Cine Experimental (1944-46), El Español, La Estafeta Literaria, Destino, Imágenes i Cinescrits (1983-85).
Crític de cinema i teatre després de la guerra civil del 1936, és autor, entre altres treballs, d’El cine amateur español. 1930-1950 (1950), Crónica y análisis del cine amateur español (1965), d’obligada referència per al període 1930-64, i Els inicis del cinema amateur a Catalunya i els seus anys daurats (1992). També escriví Introducció i desenvolupament del cinema a Sabadell 1897-1936 (1980) i Sabadell, un segle de cinema (1996), aquest amb la col·laboració del periodista Albert Beorlegui i Tous.
Escriví guions (sobresurt l’adaptació d’El fantasma de Canterville d’Oscar Wilde, 1933). Com a guionista fou el responsable dels documentals Sabadell, emporio textil de España (1944, Joan Serracant) i Historia de un mundo perdido (1952, Ramon Sanahuja), sota la direcció científica del palentòleg Miquel Crusafont i Pairó, que supervisà el guió.
També destacà com a autor de teatre infantil (Mariagna o el desencantament i Cantarina al país del Tsen-Tse-Khan, entre d’altres).
El 1987 guanyà el premi Ciutat d’Igualada de teatre amb Anatema. Publicà la novel·la L’espurna (1930), les memòries i evocacions Amb la ciutat a l’hora del record (1983) i el recull de narracions breus Garba de mal lligar (1985). També és autor de monografies locals com Una història de Sabadell per a tots (1981) i Vida teatral sabadellenca (1988) i de l’estudi Els 70 anys de la Mútua (1988).
El director Sergi Rubió realitzà el documental biogràfic Torrella, una vida pel cinema (1997).
Bibliografia
- Ache, J. (2003): "Josep Torrella, figura del sabadellenquisme", Diari de Sabadell, (17.06).
- Alsina, J.; Forrellad, M. i Roca, P. (1990): Ponència d’avaluació de mèrits de Joan Farell i Domingo i Josep Torrella i Pineda. Sabadell, Fundació Bosch i Cardellach.
- COLL, J. (1999): "Josep Torrella, de Sabadell", Avui cultura, (29.04).
- Lasa, J.F. de (1951): Semblanza de José Torrella. Sabadell, Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya.
- Romaguera, J. (1991): "Perfil biogràfic de l’autor", Rodatges de postguerra a Barcelona, p. 71-21.