Ingressà el 1827 com a novici a l’orde de frares menors caputxins, i feu els vots amb el nom de fra Josep d’Igualada. Ordenat prevere el 1834, fou destinat al convent de Santa Madrona de Barcelona, del qual hagué de fugir l’any següent arran de la Crema de Convents. Exiliat, s’instal·là a Tolosa de Llenguadoc, on fou sacerdot d’un monestir de monges benedictines. En tornar a Barcelona (1843), exercí com a sacerdot i fundà l’Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana i, el 1850 la congregació femenina de la caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor, de la qual redactà les constitucions. L’orde, dedicat a l’ensenyament de noies, es propagà per Catalunya, la resta de l’estat espanyol i l’Amèrica Llatina. Fou beatificat el 25 d’abril de 2010 en una cerimònia que tingué lloc a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona pel secretari d’estat del Vaticà Tarsicio Bertone.
Josep Tous i Soler
Religiós caputxí.