Alumne de Miquel Crusafont, el 1974 obtingué plaça d’investigador a l’Institut de Paleontologia i el 1978 es doctorà a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els rinoceronts fòssils del Vallès-Penedès. Bé que succeí Crusafont al capdavant de l’Institut a la seva mort (1983), dimití el càrrec per dedicar-se a la recerca. Juntament amb la seva muller M.L. Casanovas, fou el primer que inicià l’estudi de les petjades fòssils (icnites) de dinosaures a la península Ibèrica, a la zona d’Arnedo (la Rioja), i amb ella descobrí unes 30 espècies o gèneres, publicà uns 150 articles i una desena de llibres. A partir de l’any 1978 començà l’excavació sistemàtica de restes de dinosaures a la regió de Morella, treballs que han donat lloc a nombroses publicacions, entre les quals destaquen Geología y paleontología de las Capas rojas de Morella (1982) i Morella y su fauna fósil (1982). Estengué després els treballs a la comarca dels Serrans i a les conques prepirinenques d’Isona i Dellà (Cretaci superior), exploracions en les quals identificà una trentena de nous gèneres o espècies, com ara el pararabdodont. Fou un destacat divulgador de la seva especialitat, a través de llibres com ara Els dinosaures i el seu entorn geològic (1989), El món dels dinosaures (1990) i Los dinosaurios de la Comunidad Valenciana (1993), i amb exposicions com ara “Eren els dinosaures uns monstres terribles?” a l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont (1991), la primera dedicada a aquests rèptils a Catalunya. L’any 2001 rebé la Medalla de la Ciutat al mèrit científic de l’Ajuntament de Sabadell.