Aprengué les primeres nocions de música amb Rossend Mercader, cap de la cobla local que uns anys més tard esdevindria la Principal de l’Escala, la qual dirigí més endavant. Als quinze anys compongué la primera sardana i als vint ja s’hi dedicà de ple. Compositor molt prolífic, és autor d’unes cinc-centes obres, entre les quals destaquen Les noies de la costa, Carícies, La segadora, La roca del cargol, Rondalles i cançons, El cant del batre i Bona festa. Les seves sardanes, molt balladores, s’han fet molt populars i es caracteritzen pels inspirats diàlegs instrumentals —fiscorn i tenora o tenora i tible—, d’una gran emotivitat.