Deixeble d’Iturbi, dedicà la seva carrera musical a la composició i a la recerca musicològica, especialment en el camp del folklore. Entre les composicions més destacades de la seva producció, que abasta la música orquestral i la simfonicocoral, cal esmentar Simfonia (escollida el 1965 per a la col·lecció d’obres destinades a la biblioteca del conservatori Santa Cecília de Roma), Tres poemes orquestrals, la música per a ballet (Microsuite per a un ballet modern i Hilas), i les cantates El mar de las sirenas per a cor i orquestra, sobre un text de Calderón de la Barca, i Iñigo Yáñez. Destinada al servei litúrgic, compongué la Missa dels Sants Innocents per a tres veus blanques i orgue. També publicà alguns treballs de musicologia i folklore, com El laboratorio de la música (1980). Emmarcat en l’estilística i estètica provinents de l’escola d’Iturbi, basada en un llenguatge poc innovador, el 1969 ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles de València.