Josep Vicent de l’Olmo i Conca

(València, 1620 — València, 1696)

Generós i secretari del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició de la seva ciutat natal, s’interessà per la matemàtica i per la poesia.

Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València. La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis.

Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos. Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre amb composicions en castellà. Deixà inèdites unes Sentencias y aforismos. Escriví jeroglífics que destacaren pel seu enginy, molt del gust barroc, i una col·lecció d’aforismes que romangué manuscrita —i on segurament no tots eren originals—. També, segons sembla, posseí una biblioteca amb nombrosos manuscrits. Tot això i el seu interès per l’arqueologia, situa l’autor en l’esfera dels erudits valencians que, després, foren coneguts com els novators i que representen una certa preil·lustració, a la segona meitat del segle XVII.

En l’àmbit de la historiografia, només es pot ressenyar la seva Lithología o explicación de las piedras y otras antigüedades halladas en las zanjas que se abrieron para los fundamentos de la capilla de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia (1653), on consta la col·lecció de les troballes arqueològiques aparegudes en excavar els fonaments per a l’actual basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, situada al bell mig del nucli antic de València. Les restes epigràfiques i escultòriques —algunes reproduïdes amb gravats— que aparegueren en aquelles excavacions són interpretades per l’autor, el qual s’encarrega d’emfatitzar el passat romà de València, un passat que era ben car als estudiosos i els erudits locals, d’ençà de Beuter, i que també interessava molt als regidors valencians. De molta menys transcendència és la seva Nueva descripción del orbe de la Tierra (1681), sobre geografia, geologia i metafísica.