Nebot del doctor Salvador Andreu. Fou deixeble de Francesc Miralles i de Pere Borrell i del Caso. Integrant del grup d’El Rovell de l’Ou, col·laborà a la revista manuscrita Il Tiberio. El 1896 i el 1898 participà a les exposicions de belles arts barcelonines, pero no es dedicà de ple a la pintura fins els anys trenta. Participà, dins el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera (1933-36). A la postguerra féu diverses exposicions individuals al Faianç Català i a les galeries Argos i Franquesa. Es dedicà al paisatge i a la figura.