Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès. Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901. Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes. El 1914 s’establí a Santiago de Cuba, on ja vivien els seus germans Isidre i Sebastià. Decorà el Centre Català de l’Havana i els establiments de les cases comercials Vidal Hnos. i Cauto y Cía. També restaurà la pintura de l’església de la Santíssima Trinitat i, a l’Havana, exposà la seva obra i pronuncià diverses conferències sobre art. El 1920 tornà a Barcelona; hi féu decoracions i també a Nova York, on es traslladà un temps. Professor auxiliar de Llotja el 1924, fou catedràtic de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi el 1942 i director del 1942 al 1945. A banda de tota aquesta trajectòria, fou regidor i alcalde de Sitges; fou nomenat fill predilecte. En homenatge a la seva obra, fou condecorat amb la Creu d'Alfons X.