Doctor en història (1987) i llicenciat en filologia clàssica (1983) per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor (1983) i catedràtic (2010) d'història antiga. Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics. Fundador (1996) i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT), format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de diversos instituts, centres de recerca i comitès acadèmics, i ha dirigit nombroses tesis doctorals. De la seva variada producció científica, sovint publicada en revistes especialitzades, hom pot destacar la referida a la prosopografia cristiana hispana, amb la resolució i la fixació de notables biografies; els cànons pseudoiliberritans; les relacions entre les diferents esglésies; les primacies eclesiàstiques; les polítiques religioses; les normes conductuals i punitives de les esglésies antigues; la dialèctica entre ortodòxia i heterodòxia; els intercanvis epistolars; les cartes de comunió; la coexistència entre hispanoromans i pobles bàrbars; o els textos epigràfics pagans i cristians.
Josep Vilella i Masana
Historiador de l’antiguitat.