Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret i en teologia, matèries que estudià en diverses universitats europees. Féu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord. Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia (1950). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1943), presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Fou president de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics des del 1970. Els seus múltiples treballs d’investigació i repertoris erudits el feren conèixer arreu del món científic. A partir de la tesi doctoral sobre Joan Ferrandis d’Herèdia, gran mestre de Rodes (1927), i de treballs metodològics i bibliogràfics, es dedicà sobretot a la publicació de les Inscripciones de la España romana y visigoda (1924 i 1969). Fou fundador, amb Heinrich Finke, de les Spanische Forschungen der Görresgesellschaft, i més tard dels Monumenta Hispaniae Sacra, on publicà, sobretot, l’oracional visigòtic de Tarragona (Oracional visigótico, 1946) i, amb L.Brou, l'Antifonario visigótico mozárabe de la catedral de León (1959), així com els texts conciliars visigòtics (1963), amb T.Marín i G.Martínez. Dirigí, des del 1927, la revista Analecta Sacra Tarraconensia, a la qual afegí la Bibliografía hispánica de ciencias histórico-eclesiásticas (1925-52). Des del 1948 dirigí també Hispania Sacra, on publicà especialment articles d’hagiografia. Havia dirigit encara Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús. Cal no oblidar la Bibliografia de llengua i literatura catalana, que féu eixir del 1929 al 1931.