Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres (1927) i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín. Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord. Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia (1950). Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1943), presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970.
Els seus múltiples treballs d’investigació i repertoris erudits el feren conèixer arreu del món científic. La seva obra comprèn disciplines heterogènies (litúrgia, hagiografia, arqueologia, epigrafia, etc.), però pel que fa al camp literari es destaca la part destinada als estudis bibliogràfics sobre llengua i literatura catalanes, iniciats l’any 1928, i la publicació de diferents textos de literatura catalana medieval.
A partir de la tesi doctoral sobre Joan Ferrandis d’Herèdia, gran mestre de Rodes (1927), i de treballs metodològics i bibliogràfics, es dedicà sobretot a la publicació de les Inscripciones de la España romana y visigoda (1924 i 1969). Fou fundador, amb Heinrich Finke, de les Spanische Forschungen der Görresgesellschaft, i més tard dels Monumenta Hispaniae Sacra, on publicà, sobretot, l’oracional visigòtic de Tarragona (Oracional visigótico, 1946) i, amb L. Brou, l’Antifonario visigótico mozárabe de la catedral de León (1959), així com els Concilios visigóticos e hispano-romanos (1963), amb T. Marín i G. Martínez. Dirigí la revista Analecta Sacra Tarraconensia, a la qual afegí la Bibliografía hispánica de ciencias histórico-eclesiásticas (1925-52). Des del 1948 dirigí també Hispania Sacra, on publicà especialment articles d’hagiografia. Havia dirigit encara Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús. Cal no oblidar la Bibliografia de llengua i literatura catalana (1929-31), amb R. Aramon i Serra.