Josep Vives i Solé

(Montferri, Alt Camp, 14 de març de 1928 — Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 26 de desembre de 2015)

Patròleg i hel·lenista.

Jesuïta, ingressà com a novici a l'orde el 1945 i s'ordenà de sacerdot el 1959. Estudià filosofia (grau a Anglaterra i doctorat a Barcelona), filologia clàssica (Master a Oxford) i teologia (llicènciatura a Sant Cugat del Vallès). Entre els anys 1961 i 1973 exercí la docència de filosofia i filologia grega a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i a les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona. Des del 1974 fou professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya, d'on posteriorment fou professor emèrit. Entre les seves obres de patrística, destaquen: Los Padres de la Iglesia. Textos doctrinales del cristianismo desde los orígenes a San Atanasio (1971), Els cent consells espirituals del Pare Diàdoc, traduïts i presentats (1981), i la introducció i traducció de les obres Exposició de la predicació evangèlica, d’Ireneu de Lió, i Sobre la Pasqua, de Melitó de Sardes, dins la col·lecció “Clàssics del Cristianisme” (1989); en filosofia grega: Génesis y evolución de la ética platónica (1970) i l’edició i introducció de l’obra Plató, Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Protàgores, amb traducció de J.Creixells (1981); en teologia: Creure el Credo (1986) i Si sentiu la seva veu. Exploració cristiana del misteri de Déu (1988). Membre de Cristianisme i Justícia, publicà com a membre d'aquest col·lectiu diversos quaderns com Comentari al Document Ratzinger sobre la Teologia de l'Alliberament (1984), Parlar de Déu a l'albada del segle XXI? (1997), o Carta a M. Àngels (2004), entre d'altres.