Els seus treballs més importants són relatius a la fisiopatologia del cerebel (1892), a la significació de la histèria i a l’estudi del reflex d’extensió dels dits del peu, a causa d’un estímul a la planta, en comptes de la resposta clàssica de flexió (signe de Babiński). La seva publicació més coneguda és Sur le réflexe cutané plantaire dans certaines affections du système nerveux (1986).