Estudià dret, però, fornit d’una educació musical molt sòlida, el 1778 anà a la cort de Gustau III de Suècia, on inicià una brillant carrera en el camp de la música. Fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements. El 1780 fou designat membre de l’Acadèmia Sueca de Música, i el 1788, director titular de la capella reial. Fou el més notable del grup de compositors sorgit a la cort de Gustau III —un gran mecenes de la música—, i Joseph Haydn el tingué en gran estima. De les seves òperes, influïdes per Ch.W. Gluck, destaquen Proserpina (1781) i Aeneas i Carthago (1790).
Pel que fa a la música instrumental, majoritàriament simfonies que mostren la influència de l’Escola de Mannheim, cal destacar la Simfonia en do menor (1783). Escriví també música vocal religiosa, quartets de corda i sonates per a piano i violí. Al final de la seva vida adoptà un estil proper al del primer Romanticisme, evident en la simfonia Fúnebre i en la Cantata Fúnebre, ambdues composades amb motiu de la mort de Gustau III, el 1792.
Per la seva vinculació amb Suècia fou nomenat president de la Real Academia Sueca de Música.