Mestre de capella a la cort de Gustau III, fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements. Escriví òperes teatrals —Prosèrpina, 1781, Enees a Cartago— on és palesa la influència de Gluck. Són importants, també, dins la seva producció, diversos quartets de corda i les sonates per a piano i violí. Al final de la seva vida adoptà un estil proper al del primer Romanticisme, evident en la Simfonia Fúnebre (1792).