Fill de jueus, posteriorment batejat catòlic, fou oficial i fet presoner en la Primera Guerra Mundial i corresponsal (1923-32) a l’estranger del Frankfurter Zeitung. Deixà Alemanya en arribar Hitler. Inicialment simpatitzant del socialisme (Hotel Savoy, 1924), les experiències de l’URSS i del nazisme el decantaren vers la reivindicació de la monarquia austrohongaresa, que considerava l’única forma d’estat viable, tot i criticar-ne la decadència a Radetzkymarsch (‘La Marxa de Radetzky’, 1932), la seva principal novel·la. S'interessà també pels jueus (Hiob, 1930). Una de les seves obres més famoses és la narració alegòrica Die Legende vom heiligen Trinker (‘La llegenda del bevedor sant’, 1939).