Ordenat de sacerdot el 1917, estudià a Innsbruck i a Roma. Fou rector de l’Acadèmia Teològica de L’viv (1929). Arquebisbe titular de Serres (1939), el 1944 fou elegit arquebisbe de L’viv i metropolita de Halič. El 1945, en ésser annexada la Ucraïna occidental a l’URSS i suprimida pel govern soviètic l’Església Catòlica ucraïnesa (obligada a passar a l’Ortodòxia i a sotmetre's al patriarca de Moscou), fou deportat a Sibèria, d’on fou alliberat el 1963, gràcies a la intervenció del papa Joan XXIII. Residí llavors al Vaticà, des d’on tingué cura de l’Església Catòlica ucraïnesa de la diàspora, i el 1965 fou creat cardenal per Pau VI.