En 1932-33 els grups de joventuts llibertàries del Principat criticaren la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no s’incorporaren fins al novembre del 1936, perquè dificultava l’ingrés dels joves dins la FAI. Durant la guerra civil experimentaren un fort creixement (entre 30 0000 i 34 000 afiliats al principi del 1937). El primer secretari general fou Fidel Miró, substituït per Alfred Martínez, mort durant els fets de maig del 1937; també hi tingueren un paper destacat Armand del Moral i Josep Peirats. Malgrat haver constituït pel novembre del 1936 un comitè d’enllaç amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, foren especialment crítiques respecte a la collaboració amb el PSUC. Pel febrer del 1937 signaren amb la Joventut Comunista Ibèrica (del POUM) i altres grups menors un Front de la Joventut Revolucionària, però finalment hagueren d’acceptar, a desgrat, l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista (abril del 1938). El seu òrgan de premsa fou “Ruta” (1936-38), dirigit, entre altres, per Santana Calero.