En la seva primera etapa creativa el caracteritzaren obres que tracten els problemes dels estrats més pobres de la pagesia. Posà al servei d’aquest objectiu l’escrit sociogràfic Egy parasztcsalád története (‘Història d’una família pagesa’, 1939), la novel·la Máról holnapra (‘D’avui a demà’, 1939) i el drama Szakadék (‘Abisme’, 1943). Els anys cinquanta se centrà en problemes individuals i col·lectius dels intel·lectuals. D’aquesta segona etapa cal destacar els drames Kormos ég (‘Cel sutjós’, 1959), Hajnali tüz (‘Foc a la matinada’, 1961) i la novel·la Részeg esö (‘Pluja èbria’, 1963; en versió teatral, 1967).