De família jueva, es dedicà als negocis des de jove. Després del Trienni Constitucional (1823) s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal. Tornà a Espanya (1835), i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern. Tornà a ésser ministre d’hisenda (1836, 1837 i 1843).
Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit (servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització), i, de l’altra, la supressió de la major part d’ordes religiosos (1835), llevat dels dedicats a l’ensenyament i a l’assistència, i la venda de llurs béns (desamortització) en subhasta pública (lleis del 1836 i 1837). L’objecte d’aquestes mesures era econòmic i polític alhora, però no fou plenament assolit. El 1844, que els moderats ocuparen el poder, emigrà a l’estranger. Tornà el 1847, i durant la revolució de l’any següent s’oposà als intents progressistes i demòcrates d’enderrocar la dictadura de Narváez. Pertanyia a la francmaçoneria de ritu escocès, i en general actuà d’acord amb els interessos britànics.