Comandant general de Catalunya i Aragó (1835), dirigí aquell any (agost-novembre) l’anomenada expedició de Guergué, que tenia com a objectiu de reforçar l’acció de les indisciplinades partides catalanes, organitzar-les militarment i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de covents (juliol). Amb una divisió de 2 500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça; acrescuda l’expedició amb forces catalanes, marxà des de la Conca de Tremp fins a Guissona. Davant les dificultats tornà, però en no poder travessar el Cinca s’endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan de l’Erm. Lluità contra Pastors i altres generals; victoriós a Calaf i a Guissona i en una incursió per l’Empordà, fracassà davant Solsona, Olot i Tàrrega. Els navarresos, desmoralitzats, s’insubordinaren i imposaren el retorn. Guergué arribà a ésser cap de l’estat major i general en cap de l’exèrcit carlí (1838). Maroto, el seu successor, el féu afusellar pel fet d’haver desarticulat el sector del partit partidari de continuar la guerra.