Catedràtic d’humanitats a Salamanca i magistrat, en temps de l’ocupació francesa tingué càrrecs governamentals, cosa que posteriorment l’obligà a exiliar-se. Conegué, a través de Cadalso, els corrents francesos del pensament il·lustrat. Fou el poeta líric més interessant del neoclassicisme castellà: una primera època, influïda per Luis de León, en què la rigidesa formal és temperada per la musicalitat del vers i la freqüent sensualitat del contingut (Poesías, 1785), fou seguida per una etapa de caràcter filosòfic, grandiloqüent i influïda per Jovellanos. Hom el considera preromàntic per uns quants romanços de l’exili i d’altres que desenvolupen llegendes romàntiques.