La seva activitat es desenvolupà primerament a Castella, i a partir del 1557 a Sevilla, on tingué un lloc destacat en l’anomenada “escola sevillana”. La seva obra, influïda per la de Miquel Àngel, a través d’Alonso Berruguete, incideix, però, en el manierisme. Cal destacar-ne les escultures per a la catedral de Toledo (1552-53), el retaule major de la catedral de Sevilla (1562), la portalada de l’Hospital de la Sangre (1564), el sepulcre d’Antonio del Corro, a San Vicente de la Barquera (1564), i els retaules de Santa María de Carmona (1565), San Mateo de Lucena (1572) i Santa María de Medina Sidonia (1575).