Catedràtic des del 1993 del Departament de Lingüística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, és autor d’aportacions en diversos camps de la lingüística, com ara la lògica i la semàntica (Lógica formal y lingüística, 1987; Fundamentos de sintaxis general, 1987; Semántica y gramática, 2003) o la lingüística teòrica i general (La lingüística teórico-tipológica, 1995; Curso universitario de lingüística general, 2000; Introducción a la lingüística, 2004; Cuestiones clave de la lingüística, 2013). Ha dedicat també nombrosos articles i llibres a les relacions entre les llengües i la ideologia política, amb una atenció especial al cas de les llengües a l’Estat espanyol i l'hegemonia del castellà, que ha denunciat: Las lenguas y sus escrituras: Tipología, evolución e ideología (2005), El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva (2008), Lengua, colonialismo i nacionalismo (2011, recull d’articles) i Guia del imperialismo lingüístico panhispánico (2014). En un sentit més programàtic, és autor de La dignidad e igualdad de las lenguas (2000) i De Babel a Pentecostés: manifiesto plurilingüista (2006). Ha dirigit també la versió castellana de The Cambridge Encyclopedia of Language (1994), coordinada per David Crystal i en 1990-94 participà en el projecte Eurotyp de l’European Foundation for Science. L’any 2014 rebé el Premi Internacional Ramon Llull.
Juan Carlos Moreno Cabrera (2009)
© JCMC
Lingüista castellà.