Juan Diego Ruiz Montero

(Bormujos, Sevilla, 14 de desembre de 1942 — Madrid, 28 d’abril de 2022)

Juan Diego Ruiz Montero (2019)

© P. J. Pacheco

Actor cinematogràfic i teatral andalús.

Debutà el 1957 amb un muntatge teatral de Tot esperant Godot, i durant molts anys alternà els escenaris amb la televisió. De la seva llarga trajectòria teatral destaquen les obres El lector por horas, de Josep Sanchis Sinisterra, estrenada el 1999 el Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de José Luis García Sánchez i per la qual fou guardonat amb el premi Max i el Fotogramas de Plata com a millor actor, i el monòleg La lengua madre, escrit per Juan José Millás, i que representà entre el 2012 i el 2014. A la televisió protagonitzà, entre d’altres, la sèrie Los hombres de Paco (2005-10).

En cinema treballà en pel·lícules com Algo amargo en la boca (1969), d’E. de la Iglesia; El love feroz (1973), de J.L. García Sánchez; Emilia... parada y fonda (1976), d’A. Fons, o La criatura (1977), d’E. de la Iglesia. Però el reconeixement i el prestigi li arribaren amb Los santos inocentes (1983), de M. Camus. Posteriorment ha interpretat les pel·lícules La corte del Faraón (1985), de J.L. García Sánchez; Los paraísos perdidos (1985), de B. Martín Patino; Dragon Rapide (1986), de J. Camino; El viaje a ninguna parte (1986), de F. Fernán Gómez; Laura (1986), de G. Herralde; Jarrapellejos (1988), d’A. Giménez Rico; La noche oscura (1988), de C. Saura; Cabeza de Vaca (1991), de N. Echevarría; El rey pasmado (1991, premi Goya 1992 al millor actor secundari), d’I. Uribe; Jamón, jamón (1992), de B. Luna; El pájaro de la felicidad (1993), de M. Camus; Entre las piernas (1999), de M. Gómez Pereira; París Tombuctú (1999, premi Goya 2000 al millor actor secundari), de L.G. Berlanga; Fugitivas (2000), de M. Hermoso; You’re the One (2000), de J.L. Garci; Smoking Room (2002), de R. Gual i J. Wallovits; Torremolinos 73 (2003), de P. Berger; La vida que te espera (2004), de M. Gutiérrez Aragón; El séptimo día (2004), de C. Saura; Vete de mí (2006), de V. García León; 23-F: la película (2011), de Ch. de la Peña; Todo es silencio (2012), de J.L. Cuerda; Anochece en la India (2014), de Ch. Rodríguez; No sé decir adiós (2016), de L. Escalera, i El Cover (2021), de S. de la Rosa, entre d’altres.

Per la pel·lícula Vete de mí fou reconeguda la seva actuació com a millor actor, entre altres guardons, amb la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià, el premi Goya i el premi Fotogramas de Plata. Per la seva trajectòria artística, l’any 2006  li fou atorgada la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts, el 2013 el premi Fotogramas de Plata i el 2015 la Medalla d’Or de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.​