Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio. Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero. Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba. Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella. Més tard fou lloctinent de Catalunya (1677-78), nomenat per Joan d’Àustria. Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà (1678), cosa que li costà el càrrec.