Fou destinat als serveis auxiliars durant la Guerra Civil de 1936-39, conflicte que marcà la seva vida i la seva obra. Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en eslavística. Els anys quaranta i cinquanta freqüentà els cercles literaris madrilenys, que incloïen, entre d’altres, Francisco García Pavón i Antonio Buero Vallejo. Col·laborà en diverses revistes (Ínsula, Sábado Gráfico, Triunfo) amb narracions realistes que, a través de paràboles, al·legories i recursos similars, feien una crítica velada del franquisme. El 1951 publicà la seva primera obra, Inútiles totales, novel·la curta a la qual seguiren El coral y las aguas (1962) i, també en aquest gènere, Largo noviembre de Madrid (1980), primer volum de la Trilogia de la Guerra Civil en Madrid, que inclou també La tierra será un paraíso (1989) i Capital de la gloria (2003). Aquest darrer recull rebé els premis de la Crítica i Salambó. Publicà, a més, les novel·les El último día del mundo (1992) i Flores de plomo (1999), i les narracions Misterios de las noches y los días (1992) i Brillan monedas oxidadas (2010). Publicà assaigs de tema eslau (El anillo de Pushkin, 1983; Desde los bosques nevados. Memoria de escritores rusos, 2010) i traduí al castellà obres del rus i del búlgar, i també del portuguès; el 1987 guanyà el Premio Nacional de traducció per la seva versió de l’obra del poeta Antero de Quental. Rebé la Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes de Madrid (2003) i el Premio Nacional de les lletres espanyoles (2016).