Començà pel gènere teatral amb El canto de los grillos, que rebé el premi Ciutat de Mèxic el 1954. Es revelà com a contista amb Imagen primera (1963) i La noche (1963). Seguiren després novel·les, com ara Figura de paja (1964), La casa en la playa (1966), La presencia lejana (1969), La vida perdurable (1970), Crónica de la intervención (1981) i De anima (1984). La seva habilitat com a assagista es reflecteix en llibres com Cruce de caminos (1965), La aparición de lo visible (1966), Desconsideraciones (1968) i La errancia sin fin (1981), un recull d’assaigs sobre Robert Musil, Jorge Luis Borges i altres autors que obtingué el premi Anagrama. Escriptor pulcre, una mica hermètic, la seva obra palesa una sòlida formació cultural.