Estudià dret a Madrid i milità en el republicanisme federal. Presidí la Unió Republicana de Cartagena en 1903-04. Conegué Lerroux (1904), s’instal·là a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular (1906-09). Fou regidor a partir del 1913 cap de la minoria radical a l’ajuntament, i alcalde de Barcelona (1917). Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina (1933-35), d’estat (1935) i d’instrucció pública (1935) en diversos governs de majoria radical. S'anà implicant en els negocis foscs creats a l’entorn del partit i hagué de dimitir i retirar-se de la vida política arran dels escàndols de l’estraperlo, Tayà, etc.