Del 1935 al 1937 visqué successivament a Madrid, València i Barcelona. El 1938 anà a París i el 1941 es traslladà a Mèxic, on cursà lletres a la Universidad Autónoma, estudis que amplià, gràcies a una beca, a Princeton (EUA), on fou deixeble d’Américo Castro i es doctorà el 1949. Catedràtic d’Estudis Hispànics de la Universitat de Harvard del 1948 al 1988, l’any següent retornà a l’Estat espanyol, on romangué fins a mitjan anys noranta, que s’establí definitivament a Mèxic.
Liberal en la tradició de Larra, Unamuno, Giner de los Ríos, Machado, Ortega i Gasset, Azaña, del qual edità les Obras completas (1966-68) i escriví una biografia (La vocación de Manuel Azaña, 1968) i del seu mateix mestre Castro, publicà també els assaigs La voluntad de estilo. Teoría e historia del ensayismo hispánico (1957), El nuevo pensamiento político español (1966), Tres voces de Pedro Salinas (1976), Cuatro fases de la historia intelectual latinoamericana: 1810-1970 (1978), El intelectual y la política en España (1898-1936) (1990), El secreto de España. Ensayos de historia intelectual y política (1995, Premio Nacional de historia 1996) i El designio de Unamuno (2002).
L’any 1987 fou guardonat amb el Premio Canarias de literatura i el 2008 amb l’Encomienda de Isabel la Católica.