Llicenciat en matemàtiques i doctor en filosofia, és professor de dramatúrgia i d’història del pensament a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i fundador del col·lectiu teatral El Astillero. Autor de diverses obres, com Más ceniza (1992) —premi Calderón de la Barca—, forma part de la fornada de dramaturgs espanyols que irrompé durant els anys noranta amb la voluntat explícita de retornar al teatre de text, sota una perspectiva contemporània que experimenta noves possibilitats de significació del discurs textual. També ha traduït texts com La visita de la vieja dama, de F. Dürrenmatt, que posà en escena el Centro Dramático Nacional (2000). Cartas de amor a Stalin, guardonada amb els premis Born de teatre (1998) i Celestina de la crítica (2000) i traduïda al català per L. Malgrat (1999), fou produïda pel Centro Dramático Nacional-Teatro María Guerrero i representada a la Sala Beckett de Barcelona la temporada 2000-01, sota la direcció de J. Sanchis Sinisterra, un dels referents d’aquesta nova dramatúrgia. Posteriorment ha estrenat amb el col·lectiu madrileny Animalario Alejandro y Ana (2002), una sàtira sobre l’actualitat de la classe política espanyola, Últimas palabras de copito de nieve (2004), i Hamelin (2005), dirigida per A. Lima. Al Festival Grec 2005 s’estrenà Animales nocturnos, dirigida per Magda Puyo. Posteriorment ha estrenat El chico de la última fila (2006), La tortuga de Darwin (2008) i La paz perpetua (2008, premi Valle Inclán del ministeri de cultura 2009).