Catedràtic de dret canònic a la Universitat de Saragossa, publicà, entre nombroses obres, una Introducción al Derecho hispánico. El 1952 hom publicà les seves Memorias. Vocal, abans del 1936, de la comissió codificadora dels anomenats drets forals, i president, des del 1940, del Consejo de Estudios del Derecho Aragonés, defensà sempre la reivindicació d’aquests davant el dret anomenat comú. Interessat per la cultura catalana, parlava i escrivia un català arcaïtzant, après dels escriptors medievals. Secundà els esforços d’E.Toda per a la restauració de Poblet. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1950).