Format a Cambridge i als estudis dels arquitectes Ramón Vázquez Molezún i Alejandro de la Sota, actualment és catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid. Com a artista plàstic s’inicià dins el corrent de l’art conceptual i participà en els Encuentros de Pamplona i en la Biennal de Venècia del 1978. A partir dels anys vuitanta s’interessà per la pintura. L’any 1990 obtingué el Premio Nacional de Artes Plásticas. La seva investigació arquitectònica, desenvolupada paral·lelament en el camp pictòric, se centra en el paper configurador de la llum amb relació a l’estructura i els materials que defineixen l’objecte construït. Entre els seus projectes més característics es troben el Centre de Serveis Socials i la Biblioteca, a la Puerta de Toledo de Madrid (1986-88), el museu als molins del Segura, a Múrcia (1983-88) i el Palau de Congressos de Salamanca (1985), que destaquen per la seva senzillesa volumètrica i les diverses solucions per a l’entrada de llum zenital. També és el cas de projectes no construïts com el Pavelló d’Entrenament (1988), a la Vila Olímpica de Barcelona i del Museu i Centre Salvador Allende (1993), a Santiago de Xile. També ha realitzat projectes com la seu de les conselleries de la Junta d’Extremadura a Mèrida (1992-95) i l’edifici de jutjats a Maó (1993-95). Les seves darreres obres han estat: el centre cultural a Villanueva de la Cañada (1992-97), el conjunt d’edificis universitaris de Las Palmas (1999), el museu de les coves d’Altamira (1995-2000), que inclou la reproducció facsímil d’aquestes, i l’ampliació del Centre Woolworth de la Música a Princeton, Estats Units (1995-97). El 1999 es publicà La habitación vacante, el conjunt de la seva producció teòrica.