Fill d’hisendats, el 1761 ingressà al seminari jesuïta de San Bernardo del Cusco, on s’ordenà. Arran del decret d’expulsió de Carles III dels jesuïtes del Perú (setembre de 1767), es traslladà a Itàlia i, en assabentar-se de la rebel·lió de Tupac Amaru (1780) es convertí en un decidit partidari de la independència de les colònies americanes. Cercà suport per a aquesta causa a la Gran Bretanya i a França, on, vers el 1791 redactà la Carta a los Españoles Americanos, publicada en francès el 1799 i en castellà el 1808, primer document obertament independentista de les colònies americanes de la Corona espanyola i que tingué un gran ressò en el moviment d’emancipació.