Vida i obra
Estudià a Oriola. Es doctorà en teologia i es llicencià en dret; exercí d’advocat a València (1778-80) i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort. En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada (1790), però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem. Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne (1815, n’existeix una traducció castellana del 1834), crítica de les corts de Cadis; durant el Trienni Constitucional cercà de fer-se perdonar el seu afrancesament amb unes Noticias literarias de Sempere (1821), autoapologia, i feu publicar a Madrid Los principios de la constitución española (1821) —que té una part important dedicada a la corona catalanoaragonesa—, Historia de las rentas eclesiásticas de España (1822) i Historia del derecho español (1822-23). Autoritzat a tornar per Ferran VII (1826), s’establí a Elna.
D’entre la seva prolífica bibliografia, en la qual mostrà el seu caràcter d’il·lustrat, atent als corrents intel·lectuals europeus del moment, destaquen també: Memoria sobre la prudencia en el repartimiento de la limosna (1783), Policía de las diversiones populares (1784), Historia del lujo y de las leyes suntuarias en España (1788, el primer volum fou reeditat a València el 2000), i Historia de los vínculos y mayorazgos (1847) i, sobretot, Ensayo de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III (1785-99, ed. facs. 1969), un valuós panorama de la cultura il·luminista hispànica, on posa en relació progrés cultural i situació econòmica, i, amb intenció publicista però amb rigor intel·lectual, mostra el desenvolupament de les lletres a l’Espanya de la segona meitat del segle XVIII.
Traduí les Riflessioni sul buon gusto de Muratori (1778). El 1998 es publicà a Alacant la traducció castellana del primer volum de la seva obra Consideraciones sobre las causas de la grandeza y de la decadencia de la monarquía española, escrita originàriament en francès. La Real Academia de la Historia, de la qual fou soci honorari, conserva la seva biblioteca de temes jurídics i econòmics.
Bibliografia
- Bas Martín, N. (2002)): Las bibliografías de la Ilustración valenciana. València, Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València.
- Cebrián, J. (1997): Nicolás Antonio y la Ilustración española. Kassel, Reichenberger, p. 151-189.
- Rico Jiménez, J. (1998): “Ilustración y liberalismo en la obra de Juan Sempere y Guarinos (1754-1830)”. Studia Historica, 19, p. 241-259.
- Rico Jiménez, J. (ed.) (2000): Sempere y Guarinos, Juan: Historia del lujo y de las leyes suntuarias de España. València, Institució Alfons el Magnànim.