Estudià a Oriola. Es doctorà en teologia i es llicencià en dret; exercí d’advocat a València (1778-80) i des del 1780 a Madrid. Es donà a conèixer amb la traducció de les Riflessioni sopra il buon gusto, de L.A.Muratori (1778), i amb obres pròpies de tema sociològic, com Memoria sobre la prudencia en el repartimiento de la limosna (1783), Policía de las diversiones populares (1784), Historia del lujo y de las leyes suntuarias de España (1788), etc, i amb obres d’erudició, com el seu famós Ensayo de una biblioteca española de los mejores escritores del reinado de Carlos III (1785-89). El seu prestigi li valgué el nomenament de fiscal de la chancillería de Granada (1790), on prosseguí els seus treballs, com Memoria sobre la renta de la población del reino de Granada (1799), Historia de los vínculos y mayorazgos (1805) i altres obres, plenament assimilables a la il·lustració europea. En iniciar-se la guerra del Francès formà part de la junta de defensa de Granada, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí a llur bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem. Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne (1815), crítica de les corts de Cadis; durant el Trienni Constitucional cercà de fer-se perdonar el seu afrancesament amb unes Noticias literarias de Sempere (1821), autoapologia, i féu publicar a Madrid Los principios de la constitución española (1821) —que té una part important dedicada a la corona catalanoaragonesa—, Historia de las rentas eclesiásticas de España (1822) i Historia del derecho español (1822-23). Autoritzat a tornar per Ferran VII (1826), s’establí a la seva població natal. L’Academia de la Historia, de Madrid —de la qual fou soci—, conserva la seva biblioteca de temes jurídics i econòmics.