Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya. El 1504 fou fet cavaller. El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats. El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís. Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili (1513, 1516). És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici (1511), que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen, en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI (1512), així com d’uns comentaris als himnes de Seduli (1515) i uns altres als dístics de Verí, als quals n'afegí d’altres autors i d’originals seus (1510). Sostingué una interessant relació epistolar amb Luca Marineo, amb Nebrija, amb el mateix arquebisbe de Saragossa, del cercle del qual esdevingué un dels membres més sobresortints.