Succeí el seu pare, Domingo Cerdán (1389), com a justícia d’Aragó. El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, al·legant els contrafurs comesos per aquest; durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats. El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil i de la intervenció castellana.
El 1420, malgrat aquests serveis, decisius per a l’entronització de la dinastia dels Trastàmara, fou obligat a dimitir per Alfons el Magnànim, que l’acusà de sodomia, bé que en realitat sembla que fou perquè, a petició dels quatre braços del regne, inhibí del càrrec de batlle general d’Aragó, perquè era estranger, el castellà Álvaro de Garabito, nomenat pel rei. Abans de morir redactà una carta on féu història dels justícies d’Aragó.