Juan Zapatero y Navas

el Tigre de Catalunya

(Ceuta, 1810 — Madrid, 1881)

Juan Zapatero y Navas

© Fototeca.cat

Militar.

En la guerra contra els carlins obtingué al País Basc el grau de coronel (1837). Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena; aquest any aconseguí el grau de brigadier. Amb l’alçament del juliol del 1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar. Pel març del 1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat. En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari. Darrere la formalitat d’un judici militar, protagonitzà l’execució de J.Barceló, líder obrer, amb la qual pensava suprimir la qüestió obrera. Sota la seva direcció es portà a terme, després de la vaga general del juliol del 1855, la repressió contra les associacions obreres, contra els dirigents demòcrates i contra la milícia nacional. En produir-se a Barcelona l’aixecament contra la caiguda d’Espartero, esclafà la revolta amb una gran efusió de sang. Arribà a suprimir fins i tot les societats de socors mutus. Fou promogut a tinent general per l’agost del 1856. Hom el conegué popularment com el Tigre de Catalunya. Fou capità general d’Andalusia (1858-59), Galícia (1862-65) i Aragó (1865-66), conseller d’estat (1866-67) i director general de carrabiners (1867-68). Retirat del 1868 al 1874, amb la Restauració hom li concedí el títol de marquès de Santa Marina (1875). Fou director general dels cossos d’estat major (1875) i director general del cos i quarter d’invàlids (1877-81).