La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme (Las lenguas de diamante, 1918; Raíz salvaje, 1922) a l’intimisme místic (Estampas de la Biblia, 1936). La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América. Escriví, també, contes (Carlo, 1944), llibres de tema religiós i una Autobiografía (1957).