judici

m

Filosofia

Lògica

Acte o procés mental mitjançant el qual hom pensa una proposició o enunciat, atribueix un predicat a un subjecte, afirma o nega una relació entre dos termes o més.

Tradicionalment hom ha distingit diversos tipus de judici: de qualitat, de quantitat, de relació i de modalitat. Hom destria, en l’ordre de la relació predicat-subjecte, el judici analític del sintètic; i en el de la relació a l’experiència, el judici a priori del judici a posteriori. Segons llur objecte, hom parla també de judicis de valor, d’existència, reals, ideals, universals, particulars, etc.