Institució medieval consistent en proves diverses, a les quals hom sotmetia un acusat o les parts litigants per establir-ne la culpabilitat, per saber qui deia la veritat o qui tenia raó.
Venien del dret germànic; l’Església n'admeté l’ús durant l’edat mitjana, i les reprovà després a causa de llur evident temeritat teològica.