A partir de la llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, els judicis declaratius passen a denominar-se processos declaratius, i són de dos tipus: judici ordinari i judici verbal. Per a poder determinar quin procés s’ha d’aplicar es tindrà en compte de forma predominant la matèria, amb la idea que així se solucionarà amb més rapidesa un gran nombre de casos i qüestions. Amb aquesta regulació es decidiran a través de judici ordinari, sigui quina sigui la seva quantia, les demandes relatives a drets honorífics, les referents al dret a l’honor, intimitat i pròpia imatge, les d’impugnació d’acords socials d’assemblees generals, les de competència deslleial, propietat industrial, intel·lectual i publicitat i les demandes que tractin d’assumptes relatius a arrendaments urbans o rústics de béns immobles, llevat el desnonament per manca de pagament, entre d’altres. Pel que fa a la quantia, mitjançant el judici ordinari es decidiran les demandes que passin de 3 005 euros. A través del judici verbal es tramitaran principalment les demandes que pretenguin la recuperació de la plena possessió d’un finca rústica o urbana, les que pretenguin la suspensió d’una obra nova o la demolició d’alguna edificació que estigui en estat de ruïna, les que sol·licitin aliments deguts i les demandes que no depassin la quantitat de 3 005 euros.
m
Dret processal