Ateu, cientista i misogin, les seves obres gairebé toquen el decadentisme matisat per la ironia, i palesen un sentiment de frustració i una recerca de formes noves: Les complaintes (1885), L’imitation de Notre-Dame la Lune (1886), Des fleurs de bonne volonté (1890) i Moralités légendaires (1887), recull de contes.