Estudià a París, amb Bazin i A. Thomas, i guanyà el premi de Roma (1863). N.H.Reber l’animà a compondre. Es donà a conèixer amb l’òpera còmica La grand’tante (1867), i es consagrà amb Le roi de Lahore (1877). El 1878 ingressà al conservatori de París, on fou mestre d’A.Bruneau, G.Pierné, G.Charpentier, F.Schmitt i altres. Assolí nous èxits amb Hérodiade (1881) i, sobretot, amb Manon ( Manon Lescaut ) (1884), de fama universal, i Le Cid (1885). Es mostrà hàbil en l’orquestració i amatent al corrent verista italià, especialment amb Werther (1892), Thaïs (1894) i La Navarraise (1894), fet que li valgué crítiques. També es destacaren Cendrillon (1897), Le jongleur de Notre-Dame (1902) i Don Quichotte (1910). També deixà música orquestral de qualitat i música de cambra.
Cartell anunciador de l’òpera Ariane de Jules Massenet
© Fototeca.cat
Compositor francès.