Llicenciat en filosofia per la Universitat de València (1976), el 1978 conegué Remigi Palmero, amb el qual publicà l’àlbum Humitat relativa (1979), considerat l’inici de l’anomenat rock mediterrani. Dos anys més tard publicà Cambrers (1981) com a Bustamante, nom que utilitzà fins el 2003, que li afegí el nom de Juli. Posteriorment, amb Palmero i el seu germà Tico Balanzá formà el grup In Fraganti, amb el qual enregistrà No tengo nada/Plata y negro (1983) i Si fueras tú/Hotel Universo (1984). Posteriorment, han aparegut sota el seu nom Salón Fujiyama (1989), Ciutat magnètica (1992), Sinfonía de las horas (1996), Entusiastas (1998), La vida habla (2000), Con tal de volar (2003), Material volátil (2005), Lluvia cascabel (2008) Viento desatado (2012), En el nombre del gato (2014) i La misión del copiloto (2017). L’any 2020 rebé el premi d’honor Carles Santos de música de la Generalitat Valenciana.