Fou argenter d’ofici. La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López. Amb els pseudònims Fantàstic, A. March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista.
Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà, o C. Gumà. Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat. Continuador de la línia de Serafí Pitarra, es feu molt popular amb obres com Guia còmica de l’Exposició Universal (1888) i Barcelona a la vista (1900), més festives que satíriques, i amb un sens fi de peces teatrals (Ensenyança superior, Gos i gat, Jesús, Maria, Josep), humorades en vers (Agència de matrimonis, L’amor, el matrimoni i el divorci, Lo déu del sigle, Un casament a prova, Tipos i topos), paròdies (Menudències, Don Quijote de Vallcarca) i aforismes (Mil i un pensaments, 1885), que donen, en registre còmic, testimoni dels canvis morals de la societat barcelonina de la Restauració.
Bibliografia
- Cassany, E. (2005): “Juli Francesc Guibernau: un escriptor popular de l’època de la Restauració”. Caplletra, 38, p. 29-46.