Del partit d’Unió Republicana Autonomista (blasquista), el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana (1915). Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l'Esquerra Republicana del País Valencià (1934), que abandonà per passar a Izquierda Republicana. Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero (1936), fou enginyer industrial i periodista i seguí col·laborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya (1940).
Col·laborà al diari El Pueblo, a La Voz Valenciana i a Taula de Lletres Valencianes. Escriví la biografia Blasco Ibáñez i València (1929), que obtingué força ressò. També publicà Siembra Republicana (1930) i La pluma en la barricada (1934), entre d’altres. Traduí i prologà la narració de Blasco i Ibáñez Coses d’hòmens per a la col·lecció “El Cuento Valencià” (1930).