Del partit d’Unió Republicana Autonomista (blasquista), el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana (1915). Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l'Esquerra Republicana del País Valencià (1934), que abandonà per passar a Izquierda Republicana. Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero (1936) col·laborà a “El Pueblo”, i publicà Blasco Ibáñez i València (1929) i Siembra republicana (1930). Exiliat a Portvendres (Rosselló), fou internat en un camp de concentració durant l’ocupació nazi. Posteriorment i fins la seva mort, fou ministre del govern de la República a l’exili.