Llicenciat en filologia romànica, destacà especialment en l’estudi de la toponímia i l’onomàstica, i també en qüestions de normativa lingüística, de l’ús de l’estàndard als mitjans de comunicació i de lexicografia. Treballà com a corrector per a Edicions 62 i per a Curial, de redactor tècnic en terminologia científica a la Gran enciclopèdia catalana i d’assessor en matèria de toponímia de la Gran geografia comarcal de Catalunya.
Vinculat amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya com a tècnic en toponímia (1998-2012), la seva aportació fou fonamental per a la sistematització i normalització dels noms de lloc al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Juntament amb Joan Tort publicà el llibre Toponímia i cartografia. Assaig de sistematització (1985). Crític amb algunes decisions de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, és autor de Diccionaris, normativa i llengua estàndard. Del Fabra al Diccionari de l’Institut (2003), publicat juntament amb Francesc Esteve, Josep Ferrer i Lluís Marquet. Fou membre de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis. Formà part del Cercle Vallcorba, grup de professionals que estudien l’estructura i l’ús social de la llengua catalana, a través del qual feu aportacions a l’estudi dels topònims i gentilicis en català d’arreu del món.
Fou un estudiós de la figura i l’obra de l’historiador mallorquí Joan Binimelis, i el 2014 publicà Joan Binimelis: Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles, una edició crítica de l’obra de l’autor.