Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda. Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat: guanters, corretgers i tireters (1434), capellers i naipers (1455), cinters (1472), corders de cànem i pentiners (1478), esclopers (1596), perxers i passamaners (que se'n separaren al s XVI), matalassers i d’altres; els corders de cànem mantingueren una existència corporativa força independent. El 1596 s’hi incorporà una nova professió, la de ferreter, que es constituí en el nucli preeminent i originà finalment l’escissió (1626) entre els mercaders o botiguers de teles i el conjunt d’oficis menestrals integrats, coneguts generalment com a julians mercers vells que tenien el centre a la parròquia de Sant Cugat del Rec. Ambdues corporacions mantingueren un llarg i complicat procés fins el 1794. Al s XVIII els diferents oficis agregats havien restat sistematitzats en sis estaments: pentiners, capellers, guanters, ferreters, corretgers i corders, i naipers i fabricants d’ulleres. Les rivalitats internes i les tensions amb els botiguers de teles i altres gremis confluïren en la desaparició de la confraria. El 1790 els gremis minoritaris arrabassaren als ferreters el monopoli de la direcció conjunta. La pèrdua del procés amb els botiguers anà seguida de l’ordre de dissolució de la confraria (1799), que fou suprimida per ordre reial el 1801. Dels seus antics estaments, els capellers i els pentiners constituïren un gremi separat; els naipers s’uniren amb els impressors; cinters, corretgers i esclopers, d’una banda, i guanters i tireters, d’altra banda, formaren un nou gremi de diferents oficis. Els ferreters passaren a integrar, amb els botiguers de teles, un nou gremi de mercaders a la menuda.
m
Història