Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones. Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València. S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs: La península hispánica en el mundo neolítico (1948), El neolítico hispánico (1954), La cueva de la Sarsa. Bocairente-Valencia (1950), Origen de la agricultura (1955), Los orígenes de la agricultura valenciana (1964). Publicà també diverses memòries d’excavacions i estudis d’etnologia valenciana: Poble, cultura i llengua (1977) i Guía para el estudio de la cultura popular (1980). Fou director, fins el 1983, de l’Institut d’Estudis Ibèrics i d’Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València. Membre de l’Acadèmia de Cultura Valenciana (1951), en fou degà del 1978 al 1984, i defensà les anomenades Normes del Puig (1981), pròximes al secessionisme lingüístic.