Era anomenat el Charro pel lloc d’on era fill i on exercí la seva activitat guerrillera (les terres de Salamanca). Prengué part com a soldat en la guerra del Rosselló (regiment d’infanteria de Mallorca), en la defensa de Toló (1793) i en la campanya contra Portugal (1801). Llicenciat de l’exèrcit, al començament del 1809 organitzà una guerrilla per tal de lluitar contra els francesos. Prengué part en la defensa de Ciudad Rodrigo (1810) i en una emboscada féu presoner un general francès (1811). La seva guerrilla esdevingué brigada de llancers, i ell, brigadier (1811). Incorporats a la divisió que manava el comte d’Espanya, lluità a les ordres de Wellington. L’any 1823 s’oposà a les forces invasores del duc d’Angulema i fou fet presoner. Confinat primer, i empresonat després (1824), per liberal, l’any 1828 fou declarat innocent i recuperà la llibertat. Morí d’una manera obscura.