Situació i presentació
El terme municipal de Juncosa, de 76,36 km2, es troba a l’extrem meridional de la comarca, en contacte ja amb el Priorat. El municipi canvià el seu nom pel de Juncosa de les Garrigues el 1937. Limita amb els termes garriguencs de Bellaguarda (SW), la Granadella i els Torms (W), el Soleràs (NW), l’Albagés (N), Cervià de les Garrigues (NE), la Pobla de Cérvoles (E), i amb els d’Ulldemolins (SE) i Margalef (SW), que ja pertanyen al Priorat. L’únic nucli de població del municipi és el poble de Juncosa, però també cal esmentar els despoblats de la Sisquella i de Vall-de-reig.
Morfològicament té dues grans unitats: la del N del poble de Juncosa, que forma part de la plataforma garriguenca, els desnivells de la qual han estat corregits en part pels ramals on s’han plantat els conreus, i la del S, accidentada pels contraforts de la serra de la Llena, boscosa i accidentada, amb bancs de gresos i conglomerats. D’aquest sector davallen les rieres que van a desembocar al Segre (la Vall Major o riera de Juncosa, que desguassa prop del pantà de Vila-sana) i d’altres de secundàries com la riera de la Sisquella, o la de Vall de Salt de Cova Salina.
Les principals vies de comunicació són la carretera local d’Albatàrrec (on enllaça amb la carretera estatal de Tortosa a Lleida) a Juncosa i que arriba a l’extrem S del terme a enllaçar amb la de Reus a Fraga, que ressegueix el límit amb Ulldemolins, i la carretera local de Juncosa a l’Albagés, on enllaça amb la que va de Flix a Bellpuig i que continua vers el S fins a prop de la Granadella.
La població i l’economia
Els censos de població més antics es remunten al 1365, que es registraren 51 focs, al 1378, amb 35 focs, i al 1557, que baixaren a 16. El segle XVIII s’inicià amb una xifra molt baixa (63 h el 1718) que anà creixent fins a arribar als 442 h del 1787. L’augment continuà al segle següent (600 h el 1830, 660 h el 1842, 1.078 h el 1857 i 1.148 h el 1887). Tornà a remuntar fins a una quantitat màxima de població en iniciar-se el segle XX (1.244 h el 1900). L’important increment que s’observa fins a l’inici del segle XX és paral·lel al de la important expansió de l’olivera. La resta del segle presenta una constant pèrdua d’habitants que no s’atura: 1.137 h el 1920, 1.131 h el 1936, 1.011 h el 1940 i 1.005 h el 1950. Més endavant les dades de població ja se situen per sota del miler d’habitants: 815 h el 1960, 695 h el 1970, 638 h el 1981, 585 h el 1991, 547 el 2001 i 551 el 2005.
La superfície conreada és dedicada pràcticament tota al secà. El terme municipal de la Juncosa no entrà dins l’àrea de regadiu del canal Segarra-Garrigues. Els principals conreus del municipi són les oliveres i els ametllers, però també hi ha una certa producció d’ordi i arbres fruiters (avellaners, pomeres i pereres). Pel que fa a la ramaderia, aquesta és un bon complement per a l’economia del municipi. Es dedica bàsicament a la cria de bestiar boví, porcí i aviram. La Cooperativa Agrícola Sant Isidre, fundada el 1945, té un molí d’oli (la seva producció rep denominació d’origen Les Garrigues) i comercialitza les ametlles.
El poble de Juncosa
El poble de Juncosa es troba a 575 m d’altitud, aturonat entre dues valls afluents que formen la riera de Juncosa o Vall Major al N. Presideix el nucli antic, que conserva importants vestigis de les muralles medievals, com també un dels portals d’accés del segle XIV, l’església parroquial de la Nativitat de Santa Maria, de façana i torre neoclàssiques, interior de tres naus, barroc, amb un nou retaule que és una rèplica del destruït el 1936. L’any 1992 s’inicià el condicionament de la teulada, la consolidació de l’estructura i la restauració de les pintures dels evangelistes de la cúpula. Resten casals antics com l’antic convent de les germanes de la Sagrada Família, situat a la plaça Major, que ha estat remodelat perquè sigui la seu d’un complex polivalent. En un dels porxos existents a la part més antiga del poble hi ha un forat que, segons diu la tradició, és on Déu va clavar la punta del compàs per dibuixar el món. El 1997, a la plaça del Mig del Món, es va construir un monument de pedra que reflecteix aquesta llegenda.
La festa major de Juncosa se celebra per Sant Isidre, el 15 de maig, amb processó, ofrena floral i àpat col·lectiu a base de coca de recapte. Per la Nativitat de la Mare de Déu, el dia 8 de setembre, se celebra l’altra festa major. En aquesta ocasió també es fa processó, ofrena floral i una sardinada comunitària. Durant el mes de juliol l’ajuntament organitza una setmana cultural.
Altres indrets del terme
El despoblat de la Sisquella es troba uns 3 km al N del poble; en resta només el petit santuari de la Mare de Déu de la Sisquella, on es venera la imatge de la Verge; prop seu hi ha un arc apuntat del segle XII solitari, que evoca el d’Adat, potser del primitiu temple. Aquest lloc havia estat repoblat el 1197 per Gibert, colonitzador de l’Albagés, i passà després al domini de Poblet. A mitjan segle XIV tenia 10 focs i era habitat el 1635, però el 1708 ja era un terme rònec. La vall de la Sisquella aflueix al riu de Set a l’Albagés.
El despoblat de Vall-de-reig és al N del poble, també prop d’una vall afluent al riu de Set, a la vora d’Albagés. Conserva restes de l’antic castell de Vall-de-reig. Repoblat abans del 1226, pertanyia al monestir de Poblet al segle XIV i es trobava deshabitat al començament del segle XVIII. Dins el terme municipal, a uns 2 km de la població, es troba el santuari de Sant Joan, on fins a la meitat de la dècada del 1980 era tradicional anar-hi en processó per la festa major de maig.
La història
Sembla que en el primer repoblament de l’ampli terme de Castelldans, que els dies de la conquesta arribava a la serra de la Llena, el lloc d’Hortó, al qual Guillem de Cervera juntament amb Bernat de Montpaó atorgà carta de poblament el 1181 (a favor de Pere Ballester i Arsenda i amb el compromís d’establir-hi unes noves 10 famílies), correspon al que després fóra Juncosa (segons creu Font i Rius), d’acord amb les confrontacions que dona el document de la carta.
Quan ja el 1224 el monestir de Poblet adquirí la baronia del Soleràs, amb els Torms i Juncosa, aquest era ja el nom del poble, i en la carta de franqueses de l’abat Ramon de Cervera, del 1225, Juncosa apareix amb 60 famílies, xifra molt respectable a l’època (els altres dos llocs tenien 7 i 8 famílies). La població tingué un castell (no consta en la primera carta de poblament del 1181) i un paper destacat en la història de la baronia per la seva millor situació estratègica, al camí del Camp de Tarragona a Lleida per la serra de la Llena. La jurisdicció de Poblet es mantingué —amb la plena jurisdicció des del segle XIV— fins a la fi de l’Antic Règim.
El comandament militar de les Borges Blanques manà de fortificar el poble durant la guerra dels Segadors (1647) i guardar els portals. Ja a la guerra del Francès, el sometent de Juncosa i els miquelets de la Granadella i Vinaixa tingueren un paper destacat en els combats de l’Arboç, Mequinensa, el coll d’Alforja, Torres de Segre, Prades i el bosc de Poblet i Vilafranca del Penedès. El 1809 un destacament francès s’apoderà de Prades i s’enfrontà amb els combatents de l’Albagés prop de Juncosa (la repressió francesa fou molt dura, i foren executats Josep Piqué dels Torms i Pere Joan Flix i Antoni Duran del Soleràs). En la primera guerra Carlina, el capitost carlí Ramon Arbonès, després de prendre les Borges i Arbeca, intentà d’entrar a Juncosa, on la guarnició liberal ho impedí, però posteriorment la població caigué en mans de Rafael Tristany. La tercera guerra Carlina coincidí amb el terrible aiguat de Santa Tecla (1874), que fou tan fort que arrossegà alguns dels combatents carlins de la serra de la Llena (refugiats a la Cova Calderera).